El que la Casa Canal no explica

Davant la publicació a la premsa referent al fet que la Comunitat General de Regants del Canal d’Urgell (CGRCU) en 50 anys ha aconseguit revestir el 70 % del canal com si fos una gran notícia pel territori (veure pàgina 3 del diari Segre, 31/01/17) ens veiem amb l’obligació moral de fer “la contra” a aquest article.

Sabeu la dita popular que diu: “que mai un arbre no us deixi veure el bosc”. Doncs és la millor frase que pot resumir la visió de les obres que permeten la millora en l’eficiència del transport de l’aigua del canal. Evidentment cal ser eficaços en el transport de l’aigua i s’han de fer les millores necessàries per a garantir el subministrament d’aigua a les poblacions i el reg a tots els pagesos. Però cal fer-ho de forma respectuosa i garantir la compatibilitat dels usos lúdics i paisatgístics amb els esmentats anteriorment. Creiem, sabem i sentim que hi ha moltíssimes altres maneres per poder executar aquest obres que permetrien estalviar recursos econòmics en la seva execució. Es preservaria el medi ambient i a més, es podrien dinamitzar i potenciar les activitats econòmiques de les nostres terres.  Començant per les agrícoles i d’altres que es podrien generar escollint i projectant un nou model de Canal d’Urgell.

La impermeabilització de la llera pot realitzar-se mitjançant múltiples solucions tècniques. La secció natural revestida amb formigó gunitat és la que garanteix una millor integració amb l’entorn. Aquesta ha estat utilitzada amb resultats positius en moltes ocasions, tal com ho valora la pròpia CGRCU en les seves memòries. En canvi, el calaix quadrat de formigó és el que causa major impacte ambiental. La seva instal·lació suposa un elevat cost econòmic, ambiental i paisatgístic. Es podria apostar per solucions mixtes de formigó a la base i escollera als marges, fet que garantiria un funcionament òptim i, a la vegada, permetria la cohabitació amb l’arbrat.

La CGRCU s’oblida d’explicar que la preocupació i l’interès respecte a protegir les banquetes arbrades va en augment. Afortunadament ja no som els quatre que 25 anys endarrere vam decidir tirar endavant l’Associació en Defensa del Patrimoni Natural La Banqueta. L’interès és creixent a tota la plana urgellenca com ho demostra el naixement de la plataforma Canal Viu que aglutina 11 ajuntaments (Barbens, Bellpuig, Bellvís – Els Arcs, Juneda, Les Borges Blanques, Linyola, Mollerussa, El Palau d’Anglesola, Puigverd de Lleida, Torregrossa i Vallfogona de Balaguer), i una quarantena d’entitats de fins a cinc comarques diferents.

La Casa Canal (CGRCU) s’oblida d’explicar que aquest revestiment de la llera ha suposat la desaparició d’entorn al 75 % aproximadament de l’arbrat en tota la xarxa dels Canals d’Urgell. En un recompte que va fer l’associació la Banqueta l’any 2015 vam poder contrastar aquesta impactant estadística. Vam constatar com al Canal Principal varen eliminar-se gairebé tots els arbres des de les comportes, a la presa del Tossal del riu Segre, a Ponts, fins al paratge del Collet, a les Borges Blanques (els primers 110 km). Mentre que des del Collet fins a la desembocadura al Segre, a Montoliu de Lleida (els restants 34,4 km), els arbres han passat de 9.478 a 4.039, un 57% menys. Les xifres són igualment alarmants a les quatre sèquies principals. Per posar un exemple, a la Primera gairebé han desaparegut tots els arbres, mentre que, a la Quarta sèquia s’ha passat de 9.712 arbres el 1963 a tenir-ne 4.803 el 2015, a pesar de les reforestacions populars (Festes de l’Arbre) i els treballs de conservació promoguts per l’associació La Banqueta i l’Ajuntament de Juneda des de fa més de 25 anys en trams afectats per obres.

Caldria preguntar-nos si en una zona on els boscos i indrets naturals brillen per la seva absència podem permetre’ns el privilegi de perdre aquesta gran massa forestal. Tot i aquesta important pèrdua, encara queden alguns reductes on els plàtans, freixes o àlbers resisteixen drets al marge del Canal. En aquests llocs les arbredes formen part de l’imaginari col·lectiu i del paisatge de la gent i dels pobles de la plana urgellenca. En molts casos, aquests paratges han esdevingut espais d’oci i de lleure, creant un nou ús del canal i un nou repte per a la societat: compaginar l’activitat agrícola i ramadera amb aquesta nova activitat més lúdica o esportiva.

Quan la tendència a Europa va cap a naturalitzar canals de reg i embassaments, aquí al sud dels Pirineus seguim apostant pel ciment i el formigó; menyspreant totalment els valors que donen les banquetes arbrades al territori i mostrant una nul·la sensibilitat vers la fauna i la flora que acompanya el Canal i les seves sèquies.

La Comunitat de Regants també ignora totalment l’interès turístic que poden despertar les banquetes arbrades fora de les nostres contrades. Rutes pel canal i les seves sèquies cada cop són més habituals en revistes especialitzades en aquesta temàtica. El nombre de visitants que contacten amb nosaltres per fer una visita guiada al Parc de la Banqueta augmenta any rera any. Tampoc podem menysprear les iniciatives econòmiques que s’estan creant al voltant de les banquetes arbrades lligades al cicloturisme o a l’hoteleria. No podem deixar que els propietaris de cases rurals o els elaboradors de productes de qualitat com l’oli o el vi, no puguin comptar amb el valor afegit i el reclam d’aquests meravellosos paratges que conformen les arbredes que acompanyen el pas de l’aigua pel Canal i les seves sèquies principals.

També des de l’administració pública s’està vetllant per la protecció i promoció d’aquests espais. Diferents organismes com el Consell Comarcal de Les Garrigues o la Diputació de Lleida ofereixen en els seus portals web detalls de la ruta: “Juneda entre canals” que transcorre pels municipis de Les Borges Blanques i Juneda.

També cal recordar que alguns municipis com Les Borges Blanques, Juneda o Vallfogona de Balaguer ja tenen protegits aquests espais ja sigui declarant-los com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) o contemplant la seva protecció al Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM). La Casa Canal també s’oblida que el Pla Territorial de les Terres de Ponent insta a protegir les banquetes arbrades com a element característic i singular de la plana urgellenca.

Tampoc volem oblidar-nos dels elements patrimonials arquitèctonics dels canals d’Urgell (caselles, ponts, salts d’aigua, etc.) d’aquesta infraestructura, construïda a la segona meitat del segle XIX. Tot sovint, les obres de manteniment i adequació a les necessitats actuals, s’han fet sense tenir gens en compte la necessitat de preservar-ne el seu estil arquitectònic original i singular. En altres casos, gràcies a la catalogació com a BCIL, s’han pogut conservar, com és el cas del pont de Ferro o l’aqüeducte d’Agramunt, obra arquitectònica destacada dels canals d’Urgell.

Si sabem i volem llegir totes les oportunitats i variables que formen el canal, podrem transformar aquesta eina en un entorn dinamitzador que ens ajudarà a tenir moltes més oportunitats en l’àmbit agrícola, econòmic, històric, mediambiental, social i turístic que ens permetran canviar de nou la història de la Plana de Lleida. Per tant, trobem cabdal el fet de preservar les banquetes arbrades dels nostres canals. Volem que l’aigua dels canals regui els nostres camps i també les seves banquetes arbrades, ja que aquest fet també significa regar la prosperitat de les nostres terres per a  totes les persones que vivim en el nostre territori, pels nostres fills i també perquè moltes altres persones s’enamorin d’aquesta terra. Entre tots, CGRCU, entitats socials properes a la causa i l’administració pública hem de ser capaços de preservar aquestes espais. Buscar solucions que permetin compaginar els diferents usos que ja hem descrit al llarg d’aquest article. No ens podem permetre privar a les futures generacions de gaudir d’aquest ric  patrimoni natural i arquitectònic.

Juneda, 2 de febrer de 2017

ADPN LA BANQUETA

PLATAFORMA CANAL VIU