Plataforma CANAL VIU

Associació en defensa de les arbredes del Canal d'Urgell i el seu entorn

Pàgines

  • INICI
  • FER-SE SOCI
  • QUE VOLEM, QUÍ SOM
  • ACCIONS A FER
  • ABANS I ARA
  • ENTITATS ADHERIDES AL MANIFEST
  • ENTITATS LOCALS

28 de febrer, 2017

L'Ajuntament de Castellserà, en ple ordinari, s'adhereix al Manifest de Canal Viu

Ahir, 27 de febrer, en ple ordinari, l'Ajuntament de Castellserà s'adhereix al nostre Manifest de Canal Viu.

Cada vegada son mes els consistoris que vetllen pel seu futur paisatgístic!
      "Si entres bé pels ulls de la gent, les vendes les tens assegurades!"

Ara ja som 13 els consistoris municipals i, a més a més, una quarantena d'entitats. Gràcies!

Barbens
Bellpuig
Bellvís - Els Arcs
Castellserà
Juneda
Les Borges Blanques
Linyola,
Mollerussa 
El Palau d’Anglesola 
Penelles
Puigverd de Lleida
Torregrossa 
Vallfogona de Balaguer






Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest

26 de febrer, 2017

Una imatge val mil paraules? Territori Viu


En color  els pobles que donen suport al Manifest de  la Plataforma Canal Viu







Mireu el mapa!

 En verd els suports de municipis a la plataforma @canalviu

Cada cop hi ha  més  consciència i voluntat per preservar el nostre paisatge


Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest

22 de febrer, 2017

L’Ajuntament de Penelles dóna suport al manifest de la plataforma Canal Viu.


L’Ajuntament de Penelles dóna suport al manifest de la plataforma Canal Viu.
En el ple municipal celebrat el dilluns 22 de febrer de 2017 l’Ajuntament de Penelles va donar suport per unanimitat al manifest de la plataforma Canal Viu. Canal Viu és una plataforma nascuda en la primavera de 2016 amb la voluntat d’aglutinar associacions, entitats i administracions locals per sumar complicitats i esforços amb el fi de preservar les arbredes de les banquetes dels Canals d’Urgell i el seu entorn.
Amb el suport de l’ajuntament de Penelles, ja són 12 els consistoris que han donat suport al manifest de Canal Viu 

Barbens
Bellpuig
Bellvís - Els Arcs
Juneda
Les Borges Blanques
Linyola,
Mollerussa 
El Palau d’Anglesola 
Penelles
Puigverd de Lleida
Torregrossa 
Vallfogona de Balaguer

Canal Viu també compta amb el suport d’una quarantena d’entitats de fins a cinc comarques diferents de tota la plana urgellenca.



Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest

El Punt Avui ens fa una entrevista

El Punt Avui ens ha entrevistat. Josep Gené, un dels nostres portaveus, ha contestat a unes molt ben fetes preguntes de la periodista EVA POMARÉS

http://www.elpuntavui.cat/territori/article/11-mediambient/1072346-el-paisatge-del-canal-d-urgell-aporta-valor-afegit-al-territori.html 

“El paisatge del canal d'Urgell aporta valor afegit al territori”

“Conservar el 25% dels arbres que encara no han talat. Som en un moment crític”

“Fa desaparèixer el canal, és un crim a la nostra història i al futur”

“Volem protegir globalment les banquetes, però també conscienciar la gent perquè es preservin per sempre” 

 

Les banquetes formen part de la memòria col·lectiva, i són lloc d'oci i per fer esport
El formigó resta oportunitats al territori. Volem explicar les alternatives a la Casa Canal
La imatge i l'ecosistema característic del canal d'Urgell, vorejat d'arbres, estan en perill de desaparèixer per la tala de milers d'arbres impulsada per la comunitat de regants. La plataforma Canal Viu, nascuda fa menys d'un any, suma adhesions i planteja alternatives.


Què és Canal Viu?
És una plataforma que va sorgir arran d'una tala d'arbres del canal d'Urgell a Bellvís, fa un any i escaig. Volem preservar el medi natural al voltant del canal i de la plana, que forma part del nostre patrimoni. Volem generar consciència social i treballar amb tots els grups d'interès, perquè els nostres fills i nets puguin disfrutar el paisatge que ens ha donat tanta vida.
Qui la forma?
Hi participen 52 entitats: ecologistes, d'oci i esport, la Banqueta de Juneda és primordial perquè té una experiència de 25 anys, també hi ha persones a títol individual i 11 ajuntaments han signat el manifest, el més gran, el de Mollerussa. Estem oberts a tothom.

Quines zones d'arbres del canal estan protegides o en tràmit?
Bellcaire d'Urgell; Palau d'Anglesola, que ho ha fet recentment; Juneda; les Borges Blanques, i Vallfogona de Balaguer. Tornabous i Bellvís hi estan interessats. Fins ara, la protecció es pot fer a través de normes urbanístiques –en el POUM– o declarant-les bé cultural d'interès local (BCIL). Estem buscant altres formes per poder protegir les banquetes en l'àmbit global.

Com ho vehicularan?
A través dels ajuntaments, volem protegir-les com a BCIL, però també ens interessa moltíssim que les consciències de les persones vagin canviant perquè es preservin per sempre. Ens agradaria que, a través del Parlament, es pogués declarar com a bé cultural d'interès nacional. El canal no és sols arbres i, evidentment, defensem que ha de servir per regar. Però hi ha moltes altres variables: el medi ambient, la dinamització de l'oci, la memòria històrica, el turisme... La integració en aquest model pot aportar valor afegit a la producció agrària. Hem començat a obrir converses amb diferents partits polítics, per explicar-los les nostres intencions i la importància que té el canal a les nostres vides.

El 75% de l'arbrat ja ha desaparegut i la comunitat de regants vol continuar talant. Som en un nivell límit per a la preservació?
Sí, som en un moment crític. Tenim pressa, perquè mantenir el 25% que resta és molt important, però estem segurs que podrem capgirar-ho. Cada cop més, les persones tenim més consciència i estic segur que els partits polítics ens ajudaran. El canal, al llarg dels aproximadament 292 quilòmetres, és essencial per a la plana. Volem mantenir els arbres que resten per continuar creixent i recuperar altres zones que havien estat arbrades. El Pla d'Urgell és una de les poques comarques catalanes on no hi ha risc d'incendi: no tenim cap bosc. El nostre paisatge és més pobre i ens entristeix.

Els arbres més antics tenen 35 anys. Quina funció tenen per al canal?
Fa un segle i mig, quan es van plantar, va ser una solució d'enginyeria espectacular. Les seves arrels eren un element estructural del canal, suportaven els talussos. Amb el seu creixement, fan esquerdes i això pot provocar que l'eficiència en el transport de l'aigua no sigui l'òptima. Abans, es talaven per a la indústria paperera i es tornava a reforestar per aguantar els talussos i tornar a fer paper. Es va abandonar amb la crisi de les papereres. La majoria són plataners, que volem preservar com a patrimoni, però no és una espècie autòctona. Quan es pugui fer una replantació, hauria de ser amb espècies d'aquí, com el lledoner.

Quina alternativa a la tala proposen?
L'aigua és un bé escàs i cal que el transport sigui eficient. La modernització d'un canal és primordial. Ara s'està regant a manta i el sistema tampoc és gaire eficient. Ens posem també a la pell del pagès, que ha de fer molta inversió amb pocs ajuts. Però hi ha altres maneres alternatives a fer calaixos de formigó per substituir la terra –esculleres amb roques, projeccions de formigó d'altres tipus, aprofitar matèria orgànica per revestir el canal...– en les quals els arbres no són un impediment, sinó un accessori. I poden ser més econòmiques que el formigó.

En alguns trams el canal ha desaparegut del paisatge.
Som contraris a les canalitzacions que fan desaparèixer la làmina d'aigua, cobrint el canal. Són un crim a la nostra història i al futur. Les làmines d'aigua són elements paisatgístics, però també l'ecosistema d'amfibis, ocells, insectes i altra fauna... Les obres i la tala de Bellvís han convertit el canal en una claveguera. A través del paisatge, preservem la memòria històrica col·lectiva: moltes persones s'han banyat al canal, hi passegen, fan esport... Hi ha gent que plorava quan ho van fer. Perdem els elements de bellesa propis i poder explicar al món d'on venim els lleidatans. El canal d'Urgell és una peça fonamental de la nostra història. Sí que s'ha plantejat fer un passeig arbrat, però la manca de la làmina d'aigua és fonamental.

Ara, el fruiter és l'arbre més característic.
Sí i que no desapareguin mai, perquè són també l'essència del nostre paisatge, economia i raó de ser. Però poden conviure perfectament amb els arbres del canal, i aportar valor afegit a l'agricultura. Com passa a altres zones: a les zones vitícoles treuen profit del paisatge per donar més valor als seus productes. A França, els canals aporten valor a l'agricultura i a altres activitats, com ara el turisme. Fent broma amb companys, diem que l'única diferència entre Holanda i la plana de Lleida és que allà, quan fas cicloturisme, cada 200 metres trobes rutes marcades, llocs per fer un refrigeri, etc.

El president de la comunitat de regants diu que les seves idees són “estrambòtiques”.
Les coses no són millors perquè sempre s'hagin fet d'una manera determinada. A més, des de diferents administracions s'està intentant potenciar el turisme rural i, les banquetes hi aporten més valor. Hi ha empreses, com ara Pedals d'Urgell, que organitzen rutes de cicloturisme de diversos dies i generen activitat econòmica. Tenim tots els ingredients per poder canviar altre cop la història del canal, sumant entre tots i amb la col·laboració de la Casa Canal, perquè ells en porten el pes específic.

Hi estan parlant?
De moment, fem xerrades de conscienciació. També volíem saber quants suports podíem obtenir, i ara s'hi sumen molta gent i entitats. Volem establir una conversa amb ells per explicar-nos i dir-los que naltres som la mà amiga.

El canal defensa que els arbres són seus i la plataforma, que són un patrimoni comú. Els punts estan força allunyats, no?
Entenem que la propietat és la propietat, però tots som el canal: eix de salut, oci, medi ambient i economia. El formigó resta moltes oportunitats al territori. Ara, hi ha altres solucions i volem explicar-ho a la Casa Canal.





Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest

Jo em planto!


La plataforma Canal Viu hem presentat el projecte Jo em Planto!, consistent en una plantació d'arbres al terme de Mollerussa.

El guanyador del  concurs de tots els projectes presentats  es farà efectiu a la CALÇOTADA POPULAR PER L'ESPENTA  del dia 5 de març 


Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest

03 de febrer, 2017

El que la Casa Canal no explica



El que la Casa Canal no explica

Davant la publicació a la premsa referent al fet que la Comunitat General de Regants del Canal d’Urgell (CGRCU) en 50 anys ha aconseguit revestir el 70 % del canal com si fos una gran notícia pel territori (veure pàgina 3 del diari Segre, 31/01/17) ens veiem amb l’obligació moral de fer “la contra” a aquest article.
Sabeu la dita popular que diu: “que mai un arbre no us deixi veure el bosc”. Doncs és la millor frase que pot resumir la visió de les obres que permeten la millora en l’eficiència del transport de l’aigua del canal. Evidentment cal ser eficaços en el transport de l’aigua i s’han de fer les millores necessàries per a garantir el subministrament d’aigua a les poblacions i el reg a tots els pagesos. Però cal fer-ho de forma respectuosa i garantir la compatibilitat dels usos lúdics i paisatgístics amb els esmentats anteriorment. Creiem, sabem i sentim que hi ha moltíssimes altres maneres per poder executar aquest obres que permetrien estalviar recursos econòmics en la seva execució. Es preservaria el medi ambient i a més, es podrien dinamitzar i potenciar les activitats econòmiques de les nostres terres.  Començant per les agrícoles i d’altres que es podrien generar escollint i projectant un nou model de Canal d’Urgell.
La impermeabilització de la llera pot realitzar-se mitjançant múltiples solucions tècniques. La secció natural revestida amb formigó gunitat és la que garanteix una millor integració amb l’entorn. Aquesta ha estat utilitzada amb resultats positius en moltes ocasions, tal com ho valora la pròpia CGRCU en les seves memòries. En canvi, el calaix quadrat de formigó és el que causa major impacte ambiental. La seva instal·lació suposa un elevat cost econòmic, ambiental i paisatgístic. Es podria apostar per solucions mixtes de formigó a la base i escollera als marges, fet que garantiria un funcionament òptim i, a la vegada, permetria la cohabitació amb l’arbrat.
La CGRCU s’oblida d’explicar que la preocupació i l’interès respecte a protegir les banquetes arbrades va en augment. Afortunadament ja no som els quatre que 25 anys endarrere vam decidir tirar endavant l’Associació en Defensa del Patrimoni Natural La Banqueta. L’interès és creixent a tota la plana urgellenca com ho demostra el naixement de la plataforma Canal Viu que aglutina 11 ajuntaments (Barbens, Bellpuig, Bellvís – Els Arcs, Juneda, Les Borges Blanques, Linyola, Mollerussa, El Palau d’Anglesola, Puigverd de Lleida, Torregrossa i Vallfogona de Balaguer), i una quarantena d’entitats de fins a cinc comarques diferents.
La Casa Canal (CGRCU) s’oblida d’explicar que aquest revestiment de la llera ha suposat la desaparició d’entorn al 75 % aproximadament de l’arbrat en tota la xarxa dels Canals d’Urgell. En un recompte que va fer l’associació la Banqueta l’any 2015 vam poder contrastar aquesta impactant estadística. Vam constatar com al Canal Principal varen eliminar-se gairebé tots els arbres des de les comportes, a la presa del Tossal del riu Segre, a Ponts, fins al paratge del Collet, a les Borges Blanques (els primers 110 km). Mentre que des del Collet fins a la desembocadura al Segre, a Montoliu de Lleida (els restants 34,4 km), els arbres han passat de 9.478 a 4.039, un 57% menys. Les xifres són igualment alarmants a les quatre sèquies principals. Per posar un exemple, a la Primera gairebé han desaparegut tots els arbres, mentre que, a la Quarta sèquia s’ha passat de 9.712 arbres el 1963 a tenir-ne 4.803 el 2015, a pesar de les reforestacions populars (Festes de l’Arbre) i els treballs de conservació promoguts per l’associació La Banqueta i l’Ajuntament de Juneda des de fa més de 25 anys en trams afectats per obres.
Caldria preguntar-nos si en una zona on els boscos i indrets naturals brillen per la seva absència podem permetre’ns el privilegi de perdre aquesta gran massa forestal. Tot i aquesta important pèrdua, encara queden alguns reductes on els plàtans, freixes o àlbers resisteixen drets al marge del Canal. En aquests llocs les arbredes formen part de l’imaginari col·lectiu i del paisatge de la gent i dels pobles de la plana urgellenca. En molts casos, aquests paratges han esdevingut espais d’oci i de lleure, creant un nou ús del canal i un nou repte per a la societat: compaginar l’activitat agrícola i ramadera amb aquesta nova activitat més lúdica o esportiva.
Quan la tendència a Europa va cap a naturalitzar canals de reg i embassaments, aquí al sud dels Pirineus seguim apostant pel ciment i el formigó; menyspreant totalment els valors que donen les banquetes arbrades al territori i mostrant una nul·la sensibilitat vers la fauna i la flora que acompanya el Canal i les seves sèquies.
La Comunitat de Regants també ignora totalment l’interès turístic que poden despertar les banquetes arbrades fora de les nostres contrades. Rutes pel canal i les seves sèquies cada cop són més habituals en revistes especialitzades en aquesta temàtica. El nombre de visitants que contacten amb nosaltres per fer una visita guiada al Parc de la Banqueta augmenta any rera any. Tampoc podem menysprear les iniciatives econòmiques que s’estan creant al voltant de les banquetes arbrades lligades al cicloturisme o a l’hoteleria. No podem deixar que els propietaris de cases rurals o els elaboradors de productes de qualitat com l’oli o el vi, no puguin comptar amb el valor afegit i el reclam d’aquests meravellosos paratges que conformen les arbredes que acompanyen el pas de l’aigua pel Canal i les seves sèquies principals.
També des de l’administració pública s’està vetllant per la protecció i promoció d’aquests espais. Diferents organismes com el Consell Comarcal de Les Garrigues o la Diputació de Lleida ofereixen en els seus portals web detalls de la ruta: “Juneda entre canals” que transcorre pels municipis de Les Borges Blanques i Juneda.
També cal recordar que alguns municipis com Les Borges Blanques, Juneda o Vallfogona de Balaguer ja tenen protegits aquests espais ja sigui declarant-los com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) o contemplant la seva protecció al Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM). La Casa Canal també s’oblida que el Pla Territorial de les Terres de Ponent insta a protegir les banquetes arbrades com a element característic i singular de la plana urgellenca.
Tampoc volem oblidar-nos dels elements patrimonials arquitèctonics dels canals d’Urgell (caselles, ponts, salts d’aigua, etc.) d’aquesta infraestructura, construïda a la segona meitat del segle XIX. Tot sovint, les obres de manteniment i adequació a les necessitats actuals, s’han fet sense tenir gens en compte la necessitat de preservar-ne el seu estil arquitectònic original i singular. En altres casos, gràcies a la catalogació com a BCIL, s’han pogut conservar, com és el cas del pont de Ferro o l’aqüeducte d’Agramunt, obra arquitectònica destacada dels canals d’Urgell.
Si sabem i volem llegir totes les oportunitats i variables que formen el canal, podrem transformar aquesta eina en un entorn dinamitzador que ens ajudarà a tenir moltes més oportunitats en l’àmbit agrícola, econòmic, històric, mediambiental, social i turístic que ens permetran canviar de nou la història de la Plana de Lleida. Per tant, trobem cabdal el fet de preservar les banquetes arbrades dels nostres canals. Volem que l’aigua dels canals regui els nostres camps i també les seves banquetes arbrades, ja que aquest fet també significa regar la prosperitat de les nostres terres per a  totes les persones que vivim en el nostre territori, pels nostres fills i també perquè moltes altres persones s’enamorin d’aquesta terra. Entre tots, CGRCU, entitats socials properes a la causa i l’administració pública hem de ser capaços de preservar aquestes espais. Buscar solucions que permetin compaginar els diferents usos que ja hem descrit al llarg d’aquest article. No ens podem permetre privar a les futures generacions de gaudir d’aquest ric  patrimoni natural i arquitectònic.
Juneda, 2 de febrer de 2017
ADPN LA BANQUETA
PLATAFORMA CANAL VIU

 











































Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Missatges més recents Missatges més antics Pàgina d'inici
Subscriure's a: Missatges (Atom)

Canal d’Urgell - Projecte de modernització - Català

Canal d'Urgell - Projecte de modernització - Català from CALIDOS on Vimeo.

Properes reunions de treball








Pàgines

  • Inici
  • FER-SE SOCI
  • QUE VOLEM, QUÍ SOM
  • ACCIONS A FER
  • ABANS I ARA
  • ENTITATS ADHERIDES AL MANIFEST
  • ENTITATS LOCALS

EL NOSTRE NOU Díptic - Fer-se SOCI

EL NOSTRE NOU Díptic - Fer-se SOCI

APADRINO UN ARBRE

APADRINO  UN  ARBRE
per plantar-lo a l'entorn del Canal d'Urgell ... Gràcies!

EL NOSTRE MANIFEST

MANIFEST CANAL VIU

El nostre tríptic

El nostre tríptic

Formulari de contacte

Nom

Correu electrònic *

Missatge *

AFEGEIX CANAL VIU AL TEU MÓBIL

AFEGEIX  CANAL VIU AL TEU MÓBIL

Estem a Twitter ...

Estem a Twitter ...

... i a Facebook

... i  a Facebook

Segueix-nos per Email

ENLLAÇOS

  • Associació Cultural Alorenil de Linyola
  • AEiG Lo Merlet
  • Ajuntament de Barbens
  • Ajuntament El Palau
  • Ajuntament Puigverd de Lleida
  • ALADRELL
  • Amics del Camí
  • ANC Bellvís Els Arcs
  • Arxiu a Mollerussa
  • Arxiu Comarcal Pla d'Urgell
  • AT del Palau d'Anglesola
  • Ateneu Popular Garriguenc
  • Ateneu popular Plana d'Urgell
  • Casal Popular L'Arreu
  • Castell del Remei
  • Centre d'Estudis Comarcals del Segria
  • Centre Excursionista Borges Garrigues
  • Centre excursioniste de la Segarra
  • Egrell
  • Escola Arnau Berenguer
  • Ipcena
  • La Banqueta
  • La banqueta de Juneda
  • La Boira de Ponent
  • Pedals del canal d'Urgell
  • Revista Avenç del Palau
  • Revista Xop de Vallfogona
  • Som lo que sembrem
  • Vídeos a Youtube

El Parc de la Banqueta de Juneda


Parc de la Banqueta. Patrimoni amb futur. from ADPN La Banqueta on Vimeo.

Arxiu del blog

  • ►  2021 (9)
    • ►  de febrer (7)
    • ►  de gener (2)
  • ►  2020 (11)
    • ►  de setembre (5)
    • ►  de juny (2)
    • ►  de maig (1)
    • ►  de març (1)
    • ►  de gener (2)
  • ►  2019 (41)
    • ►  de desembre (1)
    • ►  de novembre (1)
    • ►  d’octubre (6)
    • ►  de setembre (3)
    • ►  d’agost (4)
    • ►  de juliol (4)
    • ►  de juny (2)
    • ►  de maig (2)
    • ►  d’abril (1)
    • ►  de març (4)
    • ►  de febrer (9)
    • ►  de gener (4)
  • ►  2018 (50)
    • ►  de desembre (2)
    • ►  de novembre (4)
    • ►  d’octubre (2)
    • ►  de setembre (8)
    • ►  d’agost (7)
    • ►  de juliol (8)
    • ►  de juny (8)
    • ►  de maig (4)
    • ►  d’abril (2)
    • ►  de març (3)
    • ►  de febrer (2)
  • ▼  2017 (41)
    • ►  d’octubre (4)
    • ►  de setembre (6)
    • ►  de juliol (1)
    • ►  de juny (6)
    • ►  de maig (3)
    • ►  d’abril (4)
    • ►  de març (11)
    • ▼  de febrer (6)
      • L'Ajuntament de Castellserà, en ple ordinari, s'ad...
      • Una imatge val mil paraules? Territori Viu
      • L’Ajuntament de Penelles dóna suport al manifest d...
      • El Punt Avui ens fa una entrevista
      • Jo em planto!
      • El que la Casa Canal no explica
  • ►  2016 (25)
    • ►  de juny (5)
    • ►  de maig (6)
    • ►  d’abril (9)
    • ►  de març (5)

@canalviu

Tuits de @canalviu

Arxiu del blog

  • ►  2021 (9)
    • ►  de febrer (7)
    • ►  de gener (2)
  • ►  2020 (11)
    • ►  de setembre (5)
    • ►  de juny (2)
    • ►  de maig (1)
    • ►  de març (1)
    • ►  de gener (2)
  • ►  2019 (41)
    • ►  de desembre (1)
    • ►  de novembre (1)
    • ►  d’octubre (6)
    • ►  de setembre (3)
    • ►  d’agost (4)
    • ►  de juliol (4)
    • ►  de juny (2)
    • ►  de maig (2)
    • ►  d’abril (1)
    • ►  de març (4)
    • ►  de febrer (9)
    • ►  de gener (4)
  • ►  2018 (50)
    • ►  de desembre (2)
    • ►  de novembre (4)
    • ►  d’octubre (2)
    • ►  de setembre (8)
    • ►  d’agost (7)
    • ►  de juliol (8)
    • ►  de juny (8)
    • ►  de maig (4)
    • ►  d’abril (2)
    • ►  de març (3)
    • ►  de febrer (2)
  • ▼  2017 (41)
    • ►  d’octubre (4)
    • ►  de setembre (6)
    • ►  de juliol (1)
    • ►  de juny (6)
    • ►  de maig (3)
    • ►  d’abril (4)
    • ►  de març (11)
    • ▼  de febrer (6)
      • L'Ajuntament de Castellserà, en ple ordinari, s'ad...
      • Una imatge val mil paraules? Territori Viu
      • L’Ajuntament de Penelles dóna suport al manifest d...
      • El Punt Avui ens fa una entrevista
      • Jo em planto!
      • El que la Casa Canal no explica
  • ►  2016 (25)
    • ►  de juny (5)
    • ►  de maig (6)
    • ►  d’abril (9)
    • ►  de març (5)
CANAL VIU
plataforma@canalviu.cat
. Tema Senzill. Amb la tecnologia de Blogger.