http://www.elpuntavui.cat/territori/article/11-mediambient/1072346-el-paisatge-del-canal-d-urgell-aporta-valor-afegit-al-territori.html
“El paisatge del canal d'Urgell aporta valor afegit al territori”
“Conservar el 25% dels arbres que encara no han talat. Som en un moment crític”
“Fa desaparèixer el canal, és un crim a la nostra història i al futur”
“Volem protegir globalment les banquetes, però també conscienciar la gent perquè es preservin per sempre”
Les banquetes formen part de la memòria
col·lectiva, i són lloc d'oci i per fer esport
El formigó resta oportunitats al territori. Volem
explicar les alternatives a la Casa Canal
La imatge i l'ecosistema característic del canal
d'Urgell, vorejat d'arbres, estan en perill de desaparèixer per la
tala de milers d'arbres impulsada per la comunitat de regants. La
plataforma Canal Viu, nascuda fa menys d'un any, suma adhesions i
planteja alternatives.
Què és Canal Viu?
És una plataforma que
va sorgir arran d'una tala d'arbres del canal d'Urgell a Bellvís, fa
un any i escaig. Volem preservar el medi natural al voltant del canal
i de la plana, que forma part del nostre patrimoni. Volem generar
consciència social i treballar amb tots els grups d'interès, perquè
els nostres fills i nets puguin disfrutar el paisatge que ens ha
donat tanta vida.
Qui la forma?
Hi participen 52
entitats: ecologistes, d'oci i esport, la Banqueta de Juneda és
primordial perquè té una experiència de 25 anys, també hi ha
persones a títol individual i 11 ajuntaments han signat el manifest,
el més gran, el de Mollerussa. Estem oberts a tothom.
Quines zones
d'arbres del canal estan protegides o en tràmit?
Bellcaire d'Urgell;
Palau d'Anglesola, que ho ha fet recentment; Juneda; les Borges
Blanques, i Vallfogona de Balaguer. Tornabous i Bellvís hi estan
interessats. Fins ara, la protecció es pot fer a través de normes
urbanístiques –en el POUM– o declarant-les bé cultural
d'interès local (BCIL). Estem buscant altres formes per poder
protegir les banquetes en l'àmbit global.
Com ho vehicularan?
A través dels
ajuntaments, volem protegir-les com a BCIL, però també ens
interessa moltíssim que les consciències de les persones vagin
canviant perquè es preservin per sempre. Ens agradaria que, a través
del Parlament, es pogués declarar com a bé cultural d'interès
nacional. El canal no és sols arbres i, evidentment, defensem que ha
de servir per regar. Però hi ha moltes altres variables: el medi
ambient, la dinamització de l'oci, la memòria històrica, el
turisme... La integració en aquest model pot aportar valor afegit a
la producció agrària. Hem començat a obrir converses amb diferents
partits polítics, per explicar-los les nostres intencions i la
importància que té el canal a les nostres vides.
Sí, som en un moment
crític. Tenim pressa, perquè mantenir el 25% que resta és molt
important, però estem segurs que podrem capgirar-ho. Cada cop més,
les persones tenim més consciència i estic segur que els partits
polítics ens ajudaran. El canal, al llarg dels aproximadament 292
quilòmetres, és essencial per a la plana. Volem mantenir els arbres
que resten per continuar creixent i recuperar altres zones que havien
estat arbrades. El Pla d'Urgell és una de les poques comarques
catalanes on no hi ha risc d'incendi: no tenim cap bosc. El nostre
paisatge és més pobre i ens entristeix.
Els arbres més
antics tenen 35 anys. Quina funció tenen per al canal?
Fa un segle i mig, quan
es van plantar, va ser una solució d'enginyeria espectacular. Les
seves arrels eren un element estructural del canal, suportaven els
talussos. Amb el seu creixement, fan esquerdes i això pot provocar
que l'eficiència en el transport de l'aigua no sigui l'òptima.
Abans, es talaven per a la indústria paperera i es tornava a
reforestar per aguantar els talussos i tornar a fer paper. Es va
abandonar amb la crisi de les papereres. La majoria són plataners,
que volem preservar com a patrimoni, però no és una espècie
autòctona. Quan es pugui fer una replantació, hauria de ser amb
espècies d'aquí, com el lledoner.
Quina alternativa a
la tala proposen?
L'aigua és un bé
escàs i cal que el transport sigui eficient. La modernització d'un
canal és primordial. Ara s'està regant a manta i el sistema tampoc
és gaire eficient. Ens posem també a la pell del pagès, que ha de
fer molta inversió amb pocs ajuts. Però hi ha altres maneres
alternatives a fer calaixos de formigó per substituir la terra
–esculleres amb roques, projeccions de formigó d'altres tipus,
aprofitar matèria orgànica per revestir el canal...– en les
quals els arbres no són un impediment, sinó un accessori. I poden
ser més econòmiques que el formigó.
En alguns trams el
canal ha desaparegut del paisatge.
Som contraris a les
canalitzacions que fan desaparèixer la làmina d'aigua, cobrint el
canal. Són un crim a la nostra història i al futur. Les làmines
d'aigua són elements paisatgístics, però també l'ecosistema
d'amfibis, ocells, insectes i altra fauna... Les obres i la tala de
Bellvís han convertit el canal en una claveguera. A través del
paisatge, preservem la memòria històrica col·lectiva: moltes
persones s'han banyat al canal, hi passegen, fan esport... Hi ha gent
que plorava quan ho van fer. Perdem els elements de bellesa propis i
poder explicar al món d'on venim els lleidatans. El canal d'Urgell
és una peça fonamental de la nostra història. Sí que s'ha
plantejat fer un passeig arbrat, però la manca de la làmina d'aigua
és fonamental.
Ara, el fruiter és
l'arbre més característic.
Sí i que no
desapareguin mai, perquè són també l'essència del nostre
paisatge, economia i raó de ser. Però poden conviure perfectament
amb els arbres del canal, i aportar valor afegit a l'agricultura. Com
passa a altres zones: a les zones vitícoles treuen profit del
paisatge per donar més valor als seus productes. A França, els
canals aporten valor a l'agricultura i a altres activitats, com ara
el turisme. Fent broma amb companys, diem que l'única diferència
entre Holanda i la plana de Lleida és que allà, quan fas
cicloturisme, cada 200 metres trobes rutes marcades, llocs per fer un
refrigeri, etc.
El president de la
comunitat de regants diu que les seves idees són “estrambòtiques”.
Les coses no són
millors perquè sempre s'hagin fet d'una manera determinada. A més,
des de diferents administracions s'està intentant potenciar el
turisme rural i, les banquetes hi aporten més valor. Hi ha empreses,
com ara Pedals d'Urgell, que organitzen rutes de cicloturisme de
diversos dies i generen activitat econòmica. Tenim tots els
ingredients per poder canviar altre cop la història del canal,
sumant entre tots i amb la col·laboració de la Casa Canal, perquè
ells en porten el pes específic.
Hi estan parlant?
De moment, fem xerrades
de conscienciació. També volíem saber quants suports podíem
obtenir, i ara s'hi sumen molta gent i entitats. Volem establir una
conversa amb ells per explicar-nos i dir-los que naltres som la mà
amiga.
El canal defensa que
els arbres són seus i la plataforma, que són un patrimoni comú.
Els punts estan força allunyats, no?
Entenem que la
propietat és la propietat, però tots som el canal: eix de salut,
oci, medi ambient i economia. El formigó resta moltes oportunitats
al territori. Ara, hi ha altres solucions i volem explicar-ho a la
Casa Canal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada