2024, un molt Bon Any

 

 

Assistència a la Taula Nacional de l'Aigua de la Vegueria de Lleida

Aquest matí, J M Falip, en representació  de la Plataforma Canal Viu ha assistit a la Taula Nacional de l'aigua de la vegueria de Lleida, que s'ha dut a terme a la seu de la Comunitat de Regants del Segarra Garrigues, a Tàrrega. 

Hi havia representació de tots els sectors implicats amb el tema de l'aigua (cooperatives, comunitats de regants, ACA, CHE, Medi Ambient, Universitats...)

L'aportació que hem fet des de la Plataforma és que només centrar-se en la modernització per solucionar la manca d'aigua (quasi tots anaven per aquesta via) era del tot insuficient i poc realista amb la poca aigua que previsiblement tindrem. I que calia innovar en conreus més rústics i rendibles. 

Hem proposat com a exemple el cànem industrial, conreat en molts països i que en som importadors.
La proposta ha estat molt ben rebuda i ha estat recollida per a un posterior debat.

El nostre calendari d'enguany

 Com cada any la Xarxa Canal Viu fem un calendari

Aquest any amb 12  indrets, repartits territorialment dins el nostre àmbit; cada indret porta la seva explicació ben detallada

Paper de 1a qualitat .Preu 12€. Qualsevol consulta la podeu fer a  plataforma.canalviu@gmail.com o plataforma@canalviu.cat o a qualsevol de les nostres Entitats Locals

 

El nostre coordinador a Radio Lleida24 parlant de la sangonera

 El nostre coordinador a Radio Lleida24 parlant de la sangonera, la seva utilitat 

 https://www.instagram.com/reel/Cz8WfqwSaSo/?igshid=MTc4MmM1YmI2Ng%3D%3D

 

Sortida per la banqueta de Mollerussa al Salt del Duran amb l'escola de Torrelameu

 Sortida per la banqueta de Mollerussa al Salt del Duran amb l'escola de Torrelameu

 i fent entrega de les nostres làmines

Canal Viu a La Palma d'Ebre a les jornades Cultura i Patrimoni

Divendres 1 de desembre, a La Palma d'Ebre, i enmig d'unes  jornades, i exposició itinerant, Cultura i Patrimoni: motors per al reequilibri territorial , el nostre coordinador de la Xarxa Canal Viu, Josep M. Falip, ha exposat els nostres projectes, així també ha parlat sobre el nostre calendari  2024

 

 

L’ALZINERA DEL QUELÀS, a Miralcamp, escrit de Dolors Sans Piró

 Escrit del calendari de Canal Viu 2024

 

L’ALZINERA DEL QUELÀS,  A MIRALCAMP

L'objectiu d'aquestes lletres és donar a conèixer aquesta centenària alzina. Un arbre que els anys i l’enclavament on està situada l’han fet única i especial en la nostra comarca del Pla d’Urgell. Una alzina amb nom propi, L’Alzinera del Quelàs, amalgamada d’història, llegenda i tradició i reconeguda com l'ésser més vell de tota la comarca, un arbre lligat a la història del nostre poble, Miralcamp.

Situada al cim d’un turó on es divisa pràcticament tot el pla. Es troba a pocs quilòmetres de Miralcamp, a prop de la Font del Tord i al capdamunt de l’embassament de la Bòbila, el qual rep l’aigua del riu Segre, mitjançant la infraestructura hidràulica del Canal d’Urgell, aigua que ha portat riquesa i prosperitat a la comarca. Antany aquest lloc era conegut com el Clot del Dimoni per la seva infructuosa, seca i aclivellada terra, avui convertida en aquesta frondosa horta gràcies al aigua.

Calcular els anys d'una alzina resulta gairebé impossible. L'alzina és un arbre de creixement molt lent, uns 2 mm de diàmetre a l'any, sempre i quan les condicions ambientals li siguin favorables; és a dir, que no hagi estat exposada a temporades de sequera o no hagi estat afectada per alguna plaga, en aquest cas, paralitza el seu creixement i es complica poder determinar els anys que ha estat inactiva, imagineu els anys que aura estat aturada L’Alzinera del Quelàs, arrelada en el Clop del Dimoni. En l'actualitat, el seu tronc principal té una circumferència de gairebé 5 metres (4,8 m, exactament), basant-se sols en això, els càlculs científics estimen que compta amb una edat molt pròxima als 700 anys, és a dir, aquesta planta va germinar als voltants de l’any 1350 , època en què la humanitat encara creia que la terra era plana i fins i tot quedaven uns 150 anys per conèixer que existia el continent americà.

A uns 7 metres  passa el "Camí Ral", un tram que s’anomena "La Carrerada", antiga i única via de comunicació en aquells anys, pels qui feien la ruta entre Madrid, Saragossa, Lleida i Barcelona. Utilitzada principalment per ramaders i agricultors quan havien de desplaçar-se amb finalitats comercials, per a assistir a les principals fires i mercats de l'època. El "Camí Ral" es va convertir també en un reclam per a bandolers que veien en els seus transeünts un botí fàcil i segur d’aconseguir.

Amb els anys, els marges del "Camí Ral" es van poblar d'arbres, sent, d'una banda, beneficiós per als viatgers, perquè proporcionaven ombra, però alhora permetia als bandolers amagar-se darrere d'ells i així, assaltar per sorpresa a les seves víctimes. Sabent això i per a posar fi a tant de pillatge, el rei Carles III, sobre l'any 1770, va manar tallar tots els arbres que estiguessin en els marges del "Camí Ral"; no sabem per què la nostra alzina va ser respectada, tal vegada perquè no hi havia més arbres en molts quilòmetres sobre la ruta i era necessari tenir un lloc on poder fer una parada en el camí, mentre els caminants i el bestiar es resguardaven del sol abrasador que cau a l'estiu en tota la comarca, o potser, havia estat designat com a punt de referència, igual que en moltes altres rutes terrestres on s’establia uns certs punts de referència perquè els viatgers identifiquessin quan havien avançat entre el seu punt de partida i el seu destí final.

Basant-nos en aquest fet històric, no queda dubte que al resguard de la seva ombra va descansar l'heroïna de la guerra de la Independència contra els francesos (1808 – 1814), Agustina d'Aragó. Agustina, era una noia nascuda en la població de Fulleda (Lleida) i solia viatjar assíduament a la ciutat de Saragossa. En aquest recorregut havia de passar al costat de l'alzina i, com ja hem dit, aquesta es va convertir en un lloc obligat de parada per a descansar, perquè en molts quilòmetres no trobarien un altre arbre amb la seva frondositat; és per això que, és possible assegurar que en algun dels seus viatges va reposar al peu del majestuós arbre.

Un altre fet important en la vida de la nostra alzina, va ser l'any 1937, en plena Guerra Civil Espanyola (1936 – 1939), quan a l'hivern d'aquest any, es va assentar al seu costat un campament de l'exèrcit. Va ser un hivern cru i els soldats per a poder escalfar-se feien llenya amb les seves branques. Casimiro Piró (el meu avi), de Cal Quelàs, -en aquells anys l'alzina estava enclavada al terra de la seva propietat- es va assabentar d'aquest fet i intentant salvar-la, corrent el risc de ser ferit o assassinat, es va dirigir al campament amb un carro ple de llenya per a tractar de negociar amb els soldats. Els va proposar que mentre fossin allí no els faltaria llenya amb que escalfar-se, que es comprometia a això, però a canvi, els demanava que no li tallessin més branques a l'alzina; ells van acceptar el tracte i el meu avi va complir també la seva paraula, mes en aquells dies, els soldats havien mutilat ja la meitat de la seva copa. Quan se'n van anar el meu avi va tornar, va guarir les ferides del seu tronc, la va abonar, li va portar aigua i va aconseguir sanar les seves malparades branques.

L'any 1990, em vaig adonar que la nostra alzina estava greument malalta. Una tremenda plaga la va envair, la caparreta (cotxinilla), un paràsit que assecava les seves branques, l'asfixiava pel fet que la seva presència afavoria el desenvolupament d'altres fongs, i entre tots dos, afeblien a la planta i la feien propensa a ser envaïda per altres paràsits que, indubtablement, la portarien a la mort. El propietari de llavors, no entenia a raons, malgrat la meva contínua insistència, no mostrava gens d'interès a proporcionar-li cap tractament. Amb el pas del temps, el seu afebliment era notori, la mort semblava imminent i era trist veure que a l'any 2016, aquell majestuós i històric arbre, mostrava ja una imatge tètrica, les seves branques s'havien assecat, tècnicament, podia haver-se’l considerat mort.

Havent esgotat totes les meves possibilitats, a través del diàleg amb els propietaris de la finca, vaig veure com una alternativa sacsejar la consciència dels internautes a través de les xarxes socials. A la plataforma Facebook, vaig publicar poesies i fotografies amb les quals denunciava la gravetat de la seva salut i el risc de supervivència del nostre llegendari ésser viu, identificat com un mut testimoni de la nostra història i de la ingratitud humana per la seva indiferència malgrat els beneficis que va rebre amb la seva ombra, el seu oxigen i les seves aportacions a l'equilibri del medi ambient. Per fortuna va haver-hi respostes favorables, més enllà de les esperades, els habitants de la comarca van reaccionar a favor de la defensa i recuperació del moribund arbre i, en conseqüència, les autoritats de l'ajuntament de Miralcamp, van intervenir i la nostra centenària alzina, aquell mateix any 2016, la va declarar "Arbre d'Interès Local", amb el que va ser possible accedir a ella i proporcionar-li els tractaments fitosanitaris necessaris per a la seva recuperació.

Actualment, llueix esplèndida, majestuosa i exuberant per la seva frondositat. No sols la estem cuidant, sinó també el seu entorn.

També es va considerar necessari que, en el mateix lloc, hi hagués un testimoniatge on quedés gravat el seu nom i el poble al qual pertany; totes dues dades van ser inserides amb lletres de ferro, en una antiga roda de molí que roman al seu costat com a fidel sentinella.

En el 2021 es va sol·licitar al govern de la Generalitat que sigui declarada "Arbre Monumental de Catalunya", cosa que esperem que es concedeixi en un futur no gaire llunyà.

En el 2022 ha estat agermanada amb el "Arbol-Buzón" de Tepeji del Rio, a l'estat d'Hidalgo, Mèxic, per les seves característiques similars: tots dos arbres van estar a punt de desaparèixer per la desídia de l'ésser humà, tots dos van ser rescatats principalment per moviments poètic-literaris, tots dos romanen alçats al costat d'un denominat "Camí Ral", tots dos són un patrimoni viu dels seus respectius pobles i, en tots dos, hi ha persones que vetllen, respecten i s'ocupen per sostenir-los vius i saludables.

L’Alzinera del Quelàs és una supervivent, mereixedora de recuperar l'esplendor d'antany i, tant de bo, mai més la mà i la desídia de l'home la torni a castigar. Ella és un patrimoni que hem heretat dels nostres avantpassats i tenim l'obligació de respectar i mantenir per a les generacions esdevenidores.

Miralcamp, 8 de gener de 2023

Dolors Sans Piró 

------------------------------

  i ara l'escrit resumit que surt al Calendari

L’ALZINERA DE QUELÀS CALENDARI CANAL VIU 2024
Situada al cim d’un turó on es divisa pràcticament tot el pla. Es troba a pocs quilòmetres de Miralcamp, a prop de la Font del Tord i al capdamunt de l’embassament de la Bòbila, el qual rep l’aigua del riu Segre, mitjançant la infraestructura hidràulica del Canal d’Urgell.
Calcular els anys d'una alzina resulta gairebé impossible. L'alzina és un arbre de creixement molt lent, uns 2 mm de diàmetre a l'any, sempre i quan les condicions ambientals li siguin favorables. En l'actualitat, el seu tronc principal té una circumferència de gairebé 5 metres (4,8 m, exactament), basant-se sols en això, els càlculs científics estimen que compta amb una edat molt pròxima als 700 anys, és a dir, aquesta planta va germinar als voltants de l’any 1350.
A uns 7 metres d'ella passa el "Camí Ral", un tram que s’anomena "La Carrerada", antiga i única via de comunicació en aquells anys, pels qui feien la ruta entre Madrid, Saragossa, Lleida i Barcelona. Utilitzada principalment per ramaders i agricultors quan havien de desplaçar-se amb finalitats comercials, per a assistir a
les principals fires i mercats de l'època. Amb els anys, els marges del "Camí Ral" es van poblar d'arbres, sent, d'una banda, beneficiós per als viatgers, perquè proporcionaven ombra, però alhora permetia als bandolers amagar-se darrere d'ells i així, assaltar per sorpresa a les seves víctimes. Sabent això i per a posar fi a tant de pillatge, el rei Carles III, sobre l'any 1770, va manar tallar tots els arbres que estiguessin en els marges del "Camí Ral"; no sabem per què la nostra alzina va ser respectada, tal vegada perquè no hi havia més arbres en molts quilòmetres sobre la ruta i era necessari tenir un lloc on poder fer una parada en el camí, mentre els caminants i el bestiar es resguardaven del sol abrasador que cau a l'estiu en tota la comarca, o potser, havia estat designat com a punt de referència, igual que en moltes altres rutes terrestres on s’establia uns certs punts de referència perquè els viatgers identifiquessin quan havien avançat entre el seu punt de partida i el seu destí final.
L'any 1990, em vaig adonar que la nostra alzina estava greument malalta. Una tremenda plaga la va envair, la caparreta (cotxinilla), un paràsit que assecava les seves branques, l'asfixiava pel fet que la seva presència afavoria el desenvolupament d'altres fongs, i entre tots dos, afeblien a la planta i la feien propensa a ser envaïda per altres paràsits que, indubtablement, la portarien a la mort.Llavors es produeix una campanya impulsada per gent del poble, i per fortuna va haver-hi respostes favorables, més enllà de les esperades, els habitants de la comarca van reaccionar a favor de la defensa i recuperació del moribund arbre i, en conseqüència, les autoritats de l'ajuntament de Miralcamp, van intervenir i la nostra centenària alzina, aquell mateix any 2016, la va declarar "Arbre d'Interès Local", amb el que va ser possible accedir a ella i proporcionar-li els tractaments fitosanitaris necessaris per a la seva recuperació. Actualment, llueix esplèndida, majestuosa i exuberant per la seva frondositat. No sols s'està cuidant d'ella en particular, sinó, del seu entorn.
També es va considerar necessari que, en el mateix lloc, hi hagués un testimoniatge on quedés gravat el seu nom i el poble al qual pertany; totes dues dades van ser inserides amb lletres de ferro, en una antiga roda de molí que roman al seu costat com a fidel sentinella.
(Text resumit de Dolors Sans Piró)

Seguiment i valoració de la plantada d'arbres a les banquetes del canal, comarca El Pla d'Urgell

 Anàlisis de la mortaldat d'arbres plantats al Pla d'Urgell

Trobada amb una delegació de la CUP

 Avui al migdia, trobada amb una delegació de la CUP, encapçalada pels diputats Dani Cornellà i Nogay Ndiaye

 

Xerrada El Rius de la Plana d'Urgell a la Biblioteca de Mollerussa

 Avui vespre, el nostre coordinador Josep M Falip ens ha ofert una interessant xerrada a la Biblioteca de Mollerussa: Els Rius de la Plana d'Urgell

No us la perdeu si algun dia teniu ocasió

 

Canal Viu lamenta que part dels arbres que es van plantar a les banquetes del canal d'Urgell han mort per falta d'aigua

 

 

 

La plataforma Canal Viu realitzarà a principis de setembre una diagnosi per conèixer en quina situació es troben els 1.376 arbres que s'han plantat el darrer any a la banqueta del canal d'Urgell, als termes municipals de vuit pobles del Pla d'Urgell. L'entitat ha avançat l'actuació, després de rebre les trucades de diversos veïns de la comarca alertant que bona part dels arbres s'estan assecant. Ho atribueixen a una falta de regs continuats i de manteniment i, tot i que encara no tenen dades, estimen que bona part dels exemplars no sobreviuran. "Quan tinguem xifres intentarem treure una conclusió de com és que hi han hagut tantes baixes", explica Josep Maria Falip, membre de Canal Viu. Demanen substituir els arbres que no sobrevisquin.

Entre el desembre de 2022 i el juny d'aquest any s'han plantat un total de 1.376 arbres a les banquetes dels canals d'Urgell. Són exemplars de freixes, àlbers i lledoners, així com de plataners i aurons negres que s'han plantat al llarg d'uns 14 quilòmetres, a les sèquies segona, tercera i quarta, i, per primer cop, també al canal auxiliar.

Manca de manteniment

Des de la plataforma Canal Viu, però, alerten que bona part dels arbres plantats s'han mort o s'estan morint perquè no s'han regat prou, una situació que a més s'ha vist agreujada per la sequera i les altes temperatures de l'estiu. "Les expectatives era que les baixes poguessin ser d'un 10% i en aquests moments no sé si amb un 50% de baixes ens quedem curts o no", explica Josep Maria Falip, coordinador de la xarxa d'entitats locals de Canal Viu.

 

Varis mitjans

 https://www.naciodigital.cat/lleida/noticia/50950/canal-viu-lamenta-que-part-dels-arbres-plantats-a-les-banquetes-del-canal-durgell-han-mort

 https://www.lleida.com/noticia_canal/part-dels-arbres-que-es-van-plantar-les-banquetes-del-canal-durgell-han-mort-falta?fbclid=IwAR05GTK9wP-khLvJKVhalPHrpvQL_4vUSApswBoGuJ1W6RwrDZjDuwz-UcI

 https://www.lavanguardia.com/vida/20230901/9198083/canal-viu-lamenta-part-dels-arbres-plantar-les-banquetes-canal-d-urgell-han-mort-per-falta-d-aigua.amp.html?utm_term=botones_sociales

Xerrada Arbres i plantes de les banquetes del Canal d'Urgell + tastet de plantes silvestres comestibles

 

Xerrada Arbres i plantes de les banquetes del Canal d'Urgell + tastet de plantes silvestres comestibles

El dimecres 16 d’agost, al Centre de les Arts i Memòria de Ponent deJuneda (CAMP) va tenir lloc la inauguració de l’exposició Arbres i plantes dels Canals d’Urgell, amb una trentena d’il·lustracions d’Heura Gaya i Mercedes de Dalmau.

En Francesc Gaya, president de la Banqueta de Juneda, va fer una breu explicació del sentit de les il·lustracions que formen part dels calendaris que anualment edita la Xarxa d’Entitats de la PlataformaCanal Viu i del valor afegit que tenen al realitzar-les artistes propers al territori.

A continuació membres del col·lectiu Eixarcolant van fer una xerrada sobre algunes plantes silvestres comestibles del nostre entorn com la verdolaga, els blets i les ortigues. Els assistents en vam poder gaudir d’una degustació, que a ben segur ens faran mirar aquestes males herbes des d’un altre punt de vista.

Juneda, 16 d’agost de 2023

 

Els Urbán Shetchers dibuixant al Salt del Duran

 

 

Els Urbán Sketchers són un grup de dibuixants (professionals i amateurs) que dibuixen llocs diversos

Tornabous estrena un observatori d'aus

 Tornabous estrena un observatori d'aus, construït per voluntaris

Gràcies, Ferran ... i Amics del Parc del Reguer

 

Matins de neteja a la banqueta del Palau i a Mollerussa

 

 

12 agost- El Palau

Juliol. a Mollerussa

BANQUETA A LA FRESCA AL PALAU D’ANGLESOLA

 BANQUETA A LA FRESCA AL PALAU D’ANGLESOLA

Organitzat per La Banqueta del Palau i Canal Viu, més de dues-centes persones van poder gaudir d’una vesprada de mésica, llimonada de l’avia i gresca al tram urbà del canal.

Els musics locals Francesc, Jordi, Sebastià, Teresa, Jonathan, Joan i el grup de joves van amenitzar la jornada, mentre degustàvem una llimonada casera  refrescant-nos gracies a la marinada dels últims calors.

La jornada va comptar amb l’ajut voluntari dels joves de tot Catalunya, que aquests dies estan fent un camp de treball a la població, prioritzant la cura de la banqueta de la població

LA PLATAFORMA CANAL VIU A LA TAULA TERRITORIAL DE L’AIGUA

 LA PLATAFORMA CANAL VIU A LA TAULA TERRITORIAL DE L’AIGUA

El 19 de juliol es va constituir la Taula Territorial de l’Aigua de la Vegueria de Lleida, el nou ens serà l'òrgan de governança col•laborativa de l'aigua davant del repte de la crisi climàtica a Ponent. 

Actualment, la comissió compta amb representació de més d’una trentena d’institucions i entitats de tot el territori implicades en la gestió de l’aigua. Un dels temes que s’ha tractat és la modernització dels Canals d’Urgell i l’ús eficient de l’aigua.

El nou òrgan territorial es posa en funcionament en el marc de la Taula Nacional de l'Aigua, l'espai de diàleg i concertació sobre les polítiques de l'aigua creat pel Govern en què hi són representats els diferents usos i agents implicats i que ha de marcar el full de ruta per determinar la nova política de l'aigua a Catalunya per evitar conflictes en el futur, tenint en compte la situació actual i les previsions de crisis climàtica

 

 Avui hem participat a la Taula Territorial de l'Aigua

Al novembre hi haurà una segona trobada
Han assistit, sindicats, comunitats de regants, patronals alimentàries, etc

Ipcena com entitat ecologista i nosaltres, Plataforma Canal Viu, com plataforma mediambiental
46 entitats i administracions, i només nosaltres representant el sector mediambiental, crec que suposa un reconeixement a la nostra tasca

Trobada amb una delegació de les CUP-PonentPirineus

 Aquest passat dijous 13 de juliol, trobada amb una delegació de la Cup per debatre sobre crisi climàtica, sequera, modernització dels canals i protecció de les banquetes 

Una tarda ben profitosa

 

La Banqueta a la Fresca 19 de juliol al vespre

 El proper 19 de juliol, conjuntament amb la Banqueta del Palau fem

La Banqueta a la Fresca 

Música i Llimonada de l'Àvia per a tothom

 

Declarat arbre d'interès local el Plàtan de les 7 branques

 El 25 de maig l'ajuntament de Vilanova de Bellpuig 

declarà arbre d'interès local el Plàtan de les 7 branques

de la 3a séquia del Canal

 

Xerrada ELS RIUS DE LA PLANA D'URGELL al Palau d'Anglesola

 Dins els dies de juny de la Setmana de la Natura 2023, al local sociocultural del Palau d'Anglesola, el dimecres 7 de juny a les 7 de la tarda programem una xerrada

El rius de la Plana d'Urgell

a càrrec de Josep Maria Falip,  coordinador de la nostra Xarxa d'Entitats Locals de la Plataforma Canal Viu